L'alfàbrega



L’alfàbrega (Ocimum basilicum) és originaria de l’India i Asia des de on va arribar al mediterrani, de la ma dels antics grecs que la van estendre per totes les contrades, per els grecs era un símbol de tristesa i pobresa. S’han escrit moltes histories i llegendes sobre ella, en el següent enllaç en trobareu una:l'alfabrega-inspiradora-de histories
L’alfàbrega és una planta anual de la família de les lamiàcies o labiades, que creix molt bé a l’hort durant l’estiu. Acaba el seu cicle amb l’arribada del fred a finals de tardor.
El seu cultiu al jardí, al hort o en testos és molt senzill. La podeu sembrar de la llavor recollida de les vostres flors i fer planter osembrar directament al seu lloc. És una llavor de germinació fàcil un cop han passat el perill de glaçades. Al hort és ben coneguda com a planta companya o amiga dels tomaques i albergínies, distreuen als insectes que ataquen a la tomatera, també combinen molt bé a la cuina.
Una bona combinació al hort per prevenir d’insectes i alhora aprofitar-la és plantar-la a línies. Per exemple: 1linia d’alfàbrega, 2 de tomaques, 1 línea d’alfàbrega, 2 línies d’albergínies i 1 línea d’alfàbrega. Espaiar-les a 40 cm una d’altre, per permetre un bon desenvolupament i obtenir el màxim de fulles i flors terminals.
L’alfàbrega té molts d’usos a la cuina i medicinals que podríem dir que serveix per gairebé tot. A la cuina per condimentar molts plats de pasta i verdures, especialment el famós pesto. Com a planta medicinals deu les seves virtuts i propietats a 4 principis actius: cineol, estragol, eugenol i linanol. Se li atorguen beneficis digestius, antireumàtic, estimulant digestiu i lactant, bucal i tònic capil·lar. també es utilitzat contra els mosquits i mosques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada